Va de faldilles

Des que em vaig traslladar al pis (aviat fara dos mesos) he de consultar el correu i perdre el temps navegant per internet a l’oficina o a sales d’ordinadors de la uni. Despres de mirar opcions d’acces a internet, de saber que no hi havia mes nassos que pagar forsa diners per tenir linia telefonica i que en general la cosa requeriria temps i paciencia, vam tirar endavant.

Doncs be, fets tots els tramits amb British Telecom (la Telefonica d’aqui), a esperar. Despres d’uns dies, trucada per dir que tal dia (lluny!) vindra un paio a posar a punt la linia. Arriba el dia, intentes ser a casa durant 6h seguides, ningu apareix. Passen els dies, ningu contacta dient si s’ha fet o que carai ha passat. Intentes trucar per telefon, has d’especificar opcions i et comuniquen que estan molt ocupats i que cal esperar. Esperes. Mala sort, la cabina es al carrer, xivarri, fred. Res. A la merda, ho provare dema. I aixi cada dia estas un minim de 15minuts al carrer trucant aquells desgraciats per descobrir que (oh sorpresa!) mai ets ates, tot i que proves de trucar en diferents franges horaries, fins i tot diumenge (quan ells recomanen que provis perque van mes alleugerits de feina).

Paralelament, envies un correu. Al cap d’una setmana (visca l’eficiencia) d’haver explicat el teu cas detalladament i de comunicar que ja no saps que pensar, basicament et diuen que tan bon punt paguis generosament el diposit la linia sera activada. Perfecte, tot solucionat!

Espera! De que collons em parlen? El cost mensual sera descomptat cada mes del meu compte corrent (tot configurat), i la instalacio es cobra al primer mes. A sobre, em van fer una comprovacio de credit per veure si podria pagar cada mes. Els papers no diuen res d’un cony de diposit, ni m’ho van comentar els dos cops que em van trucar per decidir quin dia vindria el tecnic. I, per rematar, per intentar entendre que passa he enviat un correu un altre cop (bastant cabrejat, per cert) i tocara trucar de nou. O sigui que almenys una setmana mes per (probablement) una altra resposta de merda que no aclareixi res. Visca!

Es curios l’efecte “gran companyia de telecomunicacions amb un monopoli escandalos que fa i desfa com li rota”. Es ben be com Telefonica, pero a la britanica (l’amic polones m’ha dit que a les seves terres passa el mateix). I no hi ha mes nassos que passar per ells, fagis el que fagis. Gairebe us dic que preferiria haver de batallar amb telefonica, per una senzilla rao: en el pitjor dels casos pots anar a la botiga, fer cua durant hores, i parlar amb algu. L’avantatge de BT es que a hores d’ara conec totes les cabines de telefon de l’area entre casa i la facultat. Pero dubto que em demanin aixo en una entrevista de feina, d’oh!

Mort i destruccio a BT!

Aquest cap de setmana (divendres tarda-diumenge vespre) he anat amb el meu company de pis (Jakub) cap a les highlands (terres altes), concretament a Fort William. L’objectiu? Doncs excursionisme! 1+3h de bus via Glasgow per arribar a la zona d’oci muntanyistic mes concorreguda de tot el regne unit.

Dissabte vam pujar al Ben Nevis, un cim famos per ser el mes alt de la Gran Bretanya. No es que sigui especialment alt (~1300m), pero tambe es veritat que l’ascens es fa des del nivell del mar (o sigui que et menges tots els metres). Ens va fer un temps forsa dolent, sobretot a partir d’una certa altura on basicament hi havia boira i plugim que ens va deixar completament xops i amb visibilitat pobrissima. De fet els ultims 40minuts de pujada els vaig fer sense les ulleres, que estaven plenes entelades i amb aigua a parts iguals (cal dir que el cami era pedregos amb rocs grossets i seguia el meu amic… quan la situacio requeria mes precisio ja me les posava! pero eixugar-les una mica va ser forsa odissea).

Molts milers de persones pugen cada any aquest cim. Per sort l’anada la vam fer per una ruta mes llarga on no vam trobar gairebe ningu. Un cop vam enganxar el cami d’ascens final, era espectacular els grapats de gent amb guia que et trobaves baixant a poc a poquet. A moment semblava un supermercat! Xop i fred, pero un super. I un cop al cim, doncs… no res! No es veia mes enlla de 15-20m… una mica decepcio, pero poca cosa a fer-hi. Almenys les fotos que vaig fer van quedar be (aixo si, la camera va estar a punt de morir de tanta humitat entre pluja-boira-suor… estara dies eixugant-se per dins).

La baixada va ser forsa entretinguda, basicament adelantat aquests grups de gent que anaven ben a poc a poc assegurant el terreny. I jo somniant en arribar a casa per treure’m les botes i treure’n tota l’aigua (si, impermeables, pero alla van anar al limit sembla ser). Per sort en un punt la boira va marxar i nomes va quedar caminar per una petita vall maca (Glen Nevis) fins a l’alberg que no era tan a prop com hagues pogut desitjar.

Fet i fotut, segons revisions oficials de ruta, uns 32km en 8.5h . I, logicament, unes agulletes que van fer que diumenge no pogues fer gran cosa (vam visitar la zona: un castell de per alli i un canal) i que encara avui pateixi. Aixo si, en 30min vaig a balls de salo a veure si puc fer recuperacio de forma divertida (com patirem!).

Fotos ben aviat!

Ara ja fara dues setmanes que vaig tornar per terres faldilleres. En aquest temps m’he adaptat al pis, hem adaptat el pis a nosaltres i de moment sembla que molt be (cap queixa! fins i tot tenim assecadora i maquina de fer batuts).

Referent al pis, sera divertida la historia d’internet. Ja teniem previst que trigariem algunes setmanes (total 3-4) pero ara resulta que amb el canvi de propietaris i altes i baixes de la linia, si volem tenir acces a internet basicament hem de deixar-nos forsa diners per tal de reaclimatar-ho tot. Alegria! Ja estem mentalitzats, pero toca la moral.

I pel que fa a estudis/feina, doncs… a buscar temes de tesi! Llegint coses de gent, enviant correus, pensant idees boges, i amb una mica de sort trobant algu que m’il.lumini. Esperem que si, aixi tot seguira tenint sentit!

Després d’uns dies per aquí atabalant a tothom, ara toca dir adéu i tornar a Casa#2.

En una data tan assenyalada, és moment de pujar a l’avió un cop més i saludar el “Burgh”. Un lloc on fa més fred, els homes duem faldilla i el menjar no és tal si no és sucat en mantega.

Caldrà adaptar-se al pis nou, posant ordre a la multitud de menjars diferents que he anat heredant d’amics que han marxat. Farà falta presentar la feina feta i menjar dinars gratis. I sobretot, triar un tema per la tesi i així tothom serà feliç, l’alegria regnarà per tot arreu i focs artificials il·luminaran el cel.  O potser no.

Sigui com sigui, cap a Edimburg falta gent!

Com ja més o menys tothom sap i ha comprovat personalment, sóc per casa (casa catalana, vull dir).

Després d’arribar amb 2.5h de retard sortint d’una ciutat diferent per causes tècniques i de fer un dinar familiar més aviat tard, tot en ordre. Ara ja fa uns dies que sóc per aquí, amb els cabells tallats, més afaitat, amb l’única feina que havia de fer ja feta, menjant menjar molt bo i amb la majoria de gent ja vista.

Ahir va fer un any just de l’inici de l’aventura, quan vaig arribar carregat fins dalt a una ciutat que de moment adoro i on he conegut molta gent maca i interessant, he descobert noves aficions, i què carai, he après i viatjat molt/força. Un balanç molt positiu afortunadament, tenint en compte el que m’hi queda!

Bé, d’aquí una hora signem contracte del pis (esperem) i  comença l’operació trasllat. Molts trastos! I a sobre alguns amics que han marxat m’han donat menjar i coses vàries (un nòrdic doble que em salvarà la vida, per exemple), o sigui que a part d’això hauré de fer un viatge només duent pots d’espècies, ampolles i caixes vàries.

Dubto que tingui gaire accés a internet fins que torni a casa, així que … ens veiem per “casa” !